Com dissenyem processos de transformació urbana de manera participativa?
Antecedents
La pandèmia ens ha fet qüestionar el model de metròpolis on volem viure, és a dir: com ha de ser la ciutat post-covid. Coboi lab ha dissenyat un cicle de xerrades, debats i tallers sobre les possibilitats de la ciutat del futur: ciutat[s] possibles[s].
En la primera sessió ens volem endinsar l’urbanisme i com dissenyar la ciutat de manera participativa. Escoltar les necessitats de tota la població, i construir un millor entorn per una millor experiència dels ciutadans amb la ciutat. A més, volem fer un recull d’iniciatives urbanes ja fetes per co-crear els espais de manera col·laborativa. Posteriorment Holon dinamitzarà un espai-taller on identificarem oportunitats, reptes concrets i noves maneres d’afrontar-los a l’hora de dur a terme un projecte d’urbanisme participatiu.
Proposta
Una sessió de ciutat[s] possible[s] on hi participin dues ponències amb perfils diversos per tal de respondre a les nostres preguntes centrals i imaginar noves ciutat[s] possible[s]:
- Mauro Gil-Fournier: Doctor arquitecte, investigador i professor. Fundador d’Arquitecturas Afectivas. Des de 2017 co-dirigeix el projecte europeu Mares de Madrid en el programa Urban Innovative Actions de la UE. Els seus projectes han estat premiats en llocs com el Detail Prize, Bauwelt Price, finalista al AR Awards d’arquitectura emergent, el premi FAD, Mies Van der Rohe, entre d’altres.
- Ramon Marrades: economista urbà, escriptor i activista. Actualment director de Placemaking Europe i assessor estratègic del Creative Bureaucracy Festival. Ha sigut director estratègic i financer de La Marina de València i membre del consell de la Xarxa Internacional Ciutats Portuàries (AIVP). La seva feina se centra en l’interfaç entre l’espai públic i el desenvolupament econòmic.
Aprenentatges
- Per tal que un espai es converteix en un lloc agradable i útil per a la comunitat s’ha de tenir en compte aquestes quatre dimensions: la socialització, els usos i activitats, el confort i la imatge, i l’accés i els seus vincles.
- Actualment, l’urbanisme és poc transparent. Cal lluitar a favor una cosa tan bàsica com és la transparència de l’urbanisme, i saber-ne totes les intencions.
- Sembla que l’urbanisme tàctic només pot estar al carrer i en l’espai públic, però també pot endinsar-se a l’edifici. A través de mobles mòbils, es poden crear infraestructures que generin converses i socialització.
- L’urbanisme participatiu té poca història, els seus orígens són molt recents. Hem de seguir lluitant a favor d’una major participació.
- Ramon Marrades afirma que hem de transicionar de la tàctica a l’estratègia. A partir d’un anàlisi de les nostres demandes, dades i desitjos, hem d’anotar les nostres col·laboracions en aquestes tasques -sobretot des de l’administració, al demostrar que fer accions urbanístiques sols no funciona-, per finalment impulsar el co-disseny, i co-avaluació.
Resultats
Amb el suport de:
