Com seria una ciutat que ha aconseguit fer front a l’emergència climàtica? Si poguéssim crear un barri desde 0, què fariem diferent?
Antecedents
La pandèmia ens ha fet qüestionar el model de metròpolis on volem viure, és a dir: com ha de ser la ciutat post-covid. Coboi lab ha dissenyat un cicle de xerrades, debats i tallers sobre les possibilitats de la ciutat del futur: ciutat[s] possibles[s].
Fins ara, a ciutat[s] possible[s] hem parlat del co-disseny urbà després de la covid, del paper dels joves en la construcció de la ciutat i del primer repte concret: l’habitatge, per pensar en nous models.
Quan es parla del futur sovint se’ns presenten escenaris hipertecnològics, amb cotxes voladors, pocs arbres i poques relacions socials. I des de la narrativa climàtica, ens alerten que en el futur proper estarem convivint continuament amb catàstrofes naturals. Estar constantment exposats a futurs distòpics ha mermat la nostra capacitat d’imaginar un futur millor. El col·lapsisme ens deixa immòbils.
L’acció contra el canvi climàtic s’ha construït en base a la fugida d’un futur pitjor. Necessitem construir alguna cosa cap on ens vingui de gust arribar. Un nou paradigma en comú. Es parla de mitigar els efectes del canvi climàtic, però molt de com adaptar-nos.
Proposta
Una sessió de ciutat[s] possible[s] on hi participin dues ponències amb perfils diversos per tal de respondre a les nostres preguntes centrals i imaginar noves ciutat[s] possible[s]:
→ Andreu Escrivà: divulgador ambiental especialitzat en canvi climàtc, i tècnic en projectes ambientals de la Fundació València Clima i Energia. El seu llibre “Encara no és tard“ ha rebut el Premi Europeu de Divulgació Científica del 2016.
→ Nerea Morán: doctora arquitecta especialista en sistemes agroalimentaris, urbanisme sostenible i resiliència urbana. Autora de l’informe revelador publicat fa un parell de setmanes Las ciudades frente a la crisis ecológica.
Aprenentatges
Com seria una ciutat que ha aconseguit fer front a l’emergència climàtica?
1 -. Una ciutat saludable: la ciutat del futur és aquella que no va en contra de la ciutadania i que fa que es posi malalta. La salut de les persones ha d’estar al centre. Hi ha una interrelació entre els combustibles fòssils i la salut de les persones.
2 -. Una ciutat sense cotxes: els cotxes ens estan matant a nivells comparables com la pandèmia del COVID. Dins de l’aparcament d’un cotxe (10m2) hi caben moltes coses: un gronxador, una taula de ping pong, un hort urbà. Traient espai al cotxe guanyem espai per jugar. Per asseure’s. Per passejar. Per a que passin coses. Hem d’apostar per altres modes de transport: transport públic, bicicleta, peatonalització…
3 -. Una ciutat lenta: l’emergència climàtica no es combat anant més ràpid. Hem de tenir temps per poder comprar sense plàstic, per cuinar, per anar caminant,…
4 -. Una ciutat propera: que al propi barri hi hagi una diversitat de destins potencials. Poder trobar espais d’oci, laborals, de coneixement, d’esport, de cures a menys de 15 minuts caminant de casa.
5 -. Una ciutat verda: renaturalitzar les nostres ciutats és important per a una vida més saludable, per formar part de l’ecosistema, i per combatir la petjada de les ciutats. Aprofitar els espais per fer horts urbans, cobertes verdes i posar vegetació als patis de les escoles i centres de dia.
6 -. Una ciutat agricultora: la ciutat sempre serà un forat negre d’energia, materials, però ha de consumir el mínim possible i disminuir la petjada. S’ha de reubicar i multiplicar l’agricultura dins de la ciutat. Relocalitzar l’economia dins de la ciutat per evitar desplaçaments internacionals.
7 -. Una ciutat resilient: La naturalesa genera més resiliencia en les comunitats. No es tracta només de tenir més espais verds, sinó que es recuperin les funcions dels ecosistemes. Hem de reconnectar amb els cicles de la naturalesa.
8 -. Encara que soni malament, una ciutat més “barata”. Una ciutat més lenta i més verda genera un estalvi en salut que ja compensa tots els costos. A més, serveix com a prevenció. Una ciutat renaturalitzada evitarà destrossos, pluges torrenciales (pels sistemes de drenatge), nevades (vegetació autòctona resisteix molt millor). En definitiva, menys mantenimient.
L’Andreu defensa que calen accions a gran escala: “Hi ha alguns que quan volen fer una autopista la fan i ja està i nosaltres sempre anem amb proves pilots. Tenim clar què cal, prou de justificar-nos: atrevim-nos!”
Resultats
- Presentació de la Nerea Morán
- Fil de twitter amb els aprenentatges
- Vídeo al Youtube (pròximament)
Amb el suport de:
