El passat 16 de setembre Coboi lab va participar, gràcies al Pla Estratègic Metropolità de Barcelona, al Festival Fixing the Future al CCCB de Barcelona, organitzat per Atlas of the Future. Durant el festival, Coboi lab ha estat present en la taula rodona ‘Reimaginant les ciutats’ i ha dinamitzat el taller ‘El futur dels lab urbans’, on vam donar a conèixer oficialment el Mètode 4-17.
TAULA RODONA: REIMAGINANT LES CIUTATS
Sergi Frías, responsable de Coboi lab, va participar en la taula rodona anomenada “Ciutats: reimaginant i recreant les nostres ciutats des dels barris”. Durant la seva intervenció, va mostrar com els laboratoris impulsats per l’administració pública poden ser espais de trobada on ser creatius i metòdics per fer front als reptes contemporanis més urgents de manera col·laborativa. La seva mirada va complementar el punt de vista de la resta de ponents, com Cassie Robinson (Institute of Innovation & Public Purpose), Imandeep Kaur (Civic Square), Melissa Mean (We Can Make), Angie Tangaere (Auckland Co-Design Lab) i Akil Scafe-Smith (Resolve Collective).
TALLER PARTICIPATIU: EL FUTUR DELS LABS URBANS
Sabem que el món, i especialment les ciutats, cada vegada hauran de fer front a reptes més complexos; quin(s) paper(s) hauran de jugar els labs en el futur? És el que va plantejar l’equip de Coboi lab al taller participatiu ‘El futur dels labs urbans: Creativitat i mètode per afrontar reptes de ciutat”.
En aquest taller vam començar fent una petita introducció sobre laboratori i presentant de manera oficial el Mètode 4-17, la metodologia dissenyada per Coboi lab per abordar reptes de manera col·laborativa.
A continuació, vam generar un espai de debat sobre el futur dels labs urbans. Al no tenir cap recepta clau per definir com seran els labs del futur, vam decidir deixar-ho al treball conjunt. Entre totes les participants del taller, que algunes sabien què eren els labs i d’altres era el primer cop que ho sentien, vam pensar en la figura dels labs en el futur. Establint quatre escenaris diferents (desastre, pessimista, optimista i transformador), les assistents van tenir l’espai i el temps per pensar, opinar i debatre sobre el rol dels labs del futur. Concretament, vam imaginar com serà un lab en el futur a partir de diferents dimensions:
- Espai físic: tindrà un espai físic, o potser és virtual? com seria aquest espai?
- Funció: quina és la seva funció? de qui depèn? quina és la seva importància?
- Activitats: quina és la seva agenda? quines activitats organitzen, si és que n’organitzen?
- Persones: qui hi treballa? com és el seu perfil? qui es relaciona amb el lab?
- Altres: tot el que t’ha passat pel cap que no has escrit encara
EN EL FUTUR… COM SERAN ELS LABS?
Cada persona participant va escollir un escenari i van treballar per grups. A continuació trobaràs algunes idees força que els participants en el taller van compartir:
CONTEXT DESASTRE
El context sociopolític és crític. La urgència de la situació porta als labs a ser tractats com quelcom restant.
L’espai físic del lab és clandestí i potser en format online. Els labs no tenen la voluntat de ser inclusius. Les activitats són manipulatives, no cooperatives. Des d’un punt de vista més positiu, la seva funció és mantenir vincles. Però vist amb una mirada més pessimista, els labs poden només amplificar idees personals, i no pel bé comú. Posen en alerta el rol dels labs en un futur desastrós, on pot arribar a actuar com un dispositiu de control social. Respecte al personal dels labs, alguns diuen que són voluntàries no respectades, altres diuen que hi ha una estructura jeràrquica forta. El que és comú és que formen part d’una societat fragmentada.
CONTEXT PESSIMISTA
El context dels labs va a pitjor, i aquests no aconsegueixen el que desitjaven.
Els participants que els hi va tocar el context pessimista semblaven més apocalíptics que els propis del context desastrós. Afirmen que l’espai físic és substituït pel metavers, deixant un lab deshumanitzat. Com a conseqüència, les treballadores s’han substituït per la intel·ligència artificial i, per tant, hi ha el risc constant de rebre ciberatacs. Es veu una societat amb nul teixit social. Les funcions del lab en aquest context s’han burocratitzat, és a dir, que el mètode evoluciona a la paperassa. Els labs perden creativitat.
CONTEXT OPTIMISTA
Les coses van millor del que han anat en el passat i els labs aconsegueixen millores.
Algunes de les persones participants veuen l’espai físic com la suma d’una multitud d’espais existents on es generen “espais labs”. Altres voten a favor de recuperar espais degradats a favor d’espais multifuncionals i, d’entre elles, els labs. Algú va compartir la idea de crear àgores, espais on compartir les idees. La seva funció és fer confluir diferents actors per intercanviar idees i aportar solucions a problemes reals de la comunitat a la qual pertanyen, amb un accés més directe de la ciutadania. La ciutadania, per tant, sap que són els labs i com hi poden participar. Les activitats són bottom-up, on es busca superar la vulnerabilitat social. Es proposa fer tallers per a la ciutadania de diversos temes o xerrades informatives per empoderar-la. Les persones treballadores són de diferents generacions i diverses professions. El coneixement prové d’escoles, instituts, d’universitats, de les empreses, de la ciutadania, l’administració i de creadors. Hi ha un intercanvi real de coneixements entre diferents labs i es reforça la xarxa de labs.
CONTEXT TRANSFORMADOR
Algun fet espectacularment meravellós succeeix. Els labs es troben en una realitat que mai havien esperat.
L’espai físic es manté per energia autosostenible i els espais són eficients energèticament. Alguns participants van destacar la seva integració amb la naturalesa, posant d’exemple un espai amb diferents obertures al mig d’un jardí. La seva funció és donar un espai de trobada i de creació de projectes col·lectius. Un espai on les persones se senten segures per parlar dels seus problemes quotidians, i entre totes trobar una solució. El focus principal és crear teixit social fent cohesió; escoltar als col·lectius i fer visible el resultat. Les activitats inclouen sessions de converses, pluja d’idees, preparació de propostes polítiques, etc. Les persones participants dels labs formen part de diferents generacions, on la ciutadania està convidada, amb equips tan diversos com ho és la societat real.
QUÈ HA PASSAT PER ARRIBAR FINS A AQUÍ?
Compartim tres comentaris a tall d’exemple de la reflexió final.
Un cop vam imaginar com serien els labs en els diferents escenaris futurs, ens vam preguntar: “què ha hagut de passar per arribar fins a aquí?” A partir d’aquí vam iniciar un debat entre totes les persones participants. Algunes idees que es van destacar van ser les següents:
- La comunicació amb la ciutadania ha estat efectiva i entenedora. La ciutadania coneix què son els laboratoris, entèn el seu valor i hi participen perquè són espais on poder abordar reptes comuns de manera col·laborativa i experimental.
- La ciutadania confia en la capacitat per abordar reptes complexos. Se sent com un actor determinant que pot participar i contribuir a la resolució de problemes del seu entorn més proper.
Altres enllaços d’interès:
La participació de Coboi lab està emmarcada en l’actuació 3 del PECT Innodelta: “recerca i noves formes de comunicació”
