I ara, què preocupa els emprenedors? Testimonis de les iniciatives residents de Coboi lab.

18/05/2020

Durant les setmanes de confinament, les iniciatives residents a Coboi lab juntament amb l’equip del lab hem mantingut converses online a les quals hem anomenat vermuts virtuals.

 

En els primers vermuts virtuals, el debat girava al voltant dels efectes de la crisis sanitària als nostres respectius projectes professionals i personals, i sobre les perspectives de futur més enllà dels moments d’emergència actuals. A continuació us resumim en titulars les diferents visions i punts de vista.

 

Com està afectant la crisi sanitària als projectes emprenedors? 

Sobre clients i projectes

Per una banda, molts projectes han quedat bloquejats, certs proveïdors han hagut de pausar la seva producció física, i el teletreball no sempre permet avançar amb certos processos. Per altra banda, hi ha hagut un increment dels projectes digitals degut al protagonisme del sector digital durant el confinament. Es va destacar, doncs, la importància de diversificar clients i àmbits territorials, i també la necessitat d’adquirir noves habilitats digitals: estratègies de comunicació, portfoli digital, marca personal, ús de plataformes, etc. 

Sobre inversió, ajudes i burocràcia

Tant la inversió directa en projectes, com certs temes legals i algunes subvencions s’ha vist bloquejades davant l’incertesa. Les situacions d’ERTE tampoc no ajuden a motivar els projectes emprenedors. De forma paral·lela, molts emprenedors s’han vist empoderats a “autoproduir” certes tasques o activitats per tal d’estalviar costos. 

Sobre relacions laborals i de confiança

En alguns casos, el teletreball han permès afiançar relacions de confiança entre equips i també amb clients i proveïdors. En altres casos, s’han posat de manifest certes pors pel que fa a l’organització del treball: excés de videoconferències, desconfiança, interaccions innecessaries, etc. Sense oblidar que la bretxa digital també contribueix a aquesta sensació d’ineficiència. Tot i això posa en evidència si el treball en remot ha de passar de valorar-se en hores a valorar-se per objectius. 

 

Com veuen el futur els projectes emprenedors? 

Si som optimistes… 

  • amb noves oportunitats de negoci, gràcies a la visibilització de nous conceptes i l’augment de projectes digitals. 
  • amb noves oportunitats gràcies al teletreball: eficiència, conciliació, etc., les quals ja s’estan experimentant en primera persona. 
  • amb noves formes d’organitzar el treball, més centrades en equips petits autoorganitzats i basades en la confiança mútua per tal d’assolir objectius de grup, no individuals. Consideren que s’ha de superar les ineficiències que crea el treball per hores, i que precisament els freelance son un bon exemple sobre com treballar per valor, en remot i establint relacions de confiança amb clients estables. 
  • amb més flexibilització de processos, demandada tant per clients com treballadors. La digitalització pot ser un element clau, no només perquè permet treballar a distància sino també perquè està forçant una reflexió sobre la dimensió física. Cal tenir tot els recursos a les nostres organitzacions o podem ser més flexibles treballant amb altres organitacións satèl·lits distribuiïdes? 

Si som pessimistes…

  • podriem arrossegar problemes associats a la digitalització. Què passa amb els sectors que no tenen la porta oberta a la digitalització? Com allò físic i presencial pot diferenciar-se del que és digital? Què passa si les estrategies de digitalització no es gestionen bé i sorgeixien frustracions a curt termini? Com es monetitza allò que és digital? Moltes reflexions van quedar obertes. 
  • podriem “dimonitzar” el teletreball. El teletreball s’ha imposat a la força, sense tenir el temps suficient per definir una estratègia clara i eficient. Com superem les males experiències associades al teletreball? És probable que no totes les organitzacions puguin identificar les virtuts i els inconvenients d’aquesta (no tan) nova forma de treballar. 

 

Gràcies a les iniciatives residents de Coboi lab per la seva participació en aquestes trobades i la seva predisposició a compartir les seves experiències.

 


NOTA METODOLÒGICA:

Aquestes conclusions s’han extret gràcies a la metodologia Diagrama de causes, utilitzada per estructurar i dinamitzar les conversesDisponible aquí (fitxa 09).

 


Aquesta acció està subvencionada pel Servei Públic d’Ocupació de Catalunya i l’FSE en el marc dels Programes de suport al desenvolupament local.

Vols rebre les nostres novetats?