Aprofitant la festa de nadal hem fet un experiment i hem preguntat a la comunitat què regalaria a CoBoi si li toqués com a “amic invisible”
Per a cada una de les persones que hi formen part, CoBoi representa una cosa ben diferent: un grup de persones amb inquietuds i sensibilitats similars, un espai de creixement professional i personal, un lloc on sentir-se com a casa, un laboratori on venir a experimentar, un lloc on venir a treballar, uns serveis que faciliten emprendre amb valors, o un espai cultural on gaudir d’un bon te mentre es xerra una estona amb la Isa i els nens juguen entre ells.
CoBoi és una cosa diferent per cada una de les persones que hi passa, però en tots els casos hi ha un denominador comú: tothom està buscant quelcom. Trobar una idea motivadora que engegi un procés de canvi, passar d’una idea a un projecte viable, enfortir-se per trobar feina i tenir una vida més plena o trobar aliances per transformar l’entorn en el que vivim, entre d’altres.
En resum, CoBoi és un espai on es ve a millorar en algun aspecte, i en aquest sentit, és una entitat que té cura de la gent que s’hi atança i alhora promou un ambient (una cultura) que fomenta la cura entre les persones que hi formen part.
Partint d’aquesta reflexió i aprofitant que s’apropava la festa de nadal del 2016, vam proposar la següent pregunta per a les persones que vinguessin a la festa:
Donat que és un projecte comú, regalar a CoBoi significa regalar a tota la comunitat que en forma part. Regalar a CoBoi significa cuidar a qui ens cuida. Ara bé, què es pot regalar a quelcom que no és un persona? Per donar algunes idees vam proposar: poesies, donar un cop de mà en necessitats del dia a dia com la comunicació, o l’organització d’activitats o cursos. Un cop vam fer la invitació ens vam quedar molt encuriosits amb quines coses es regalarien.
L’organització de la festa va còrrer a càrrec de la Patricia Andrés, actual emprenedora de la llançadora d’enguany, el Carlos Martín, col·laborador de CoBoi i ex-participant de la llançadora d’empenedoria, i en Juanjo Martos, ex-participant de la Llançadora d’Ocupació i emprenedor de la d’enguany.
Pensant que estar veient com cadascú ensenya el que ha regalat a CoBoi podria ser una mica avorrit, en Carlos i el Juanjo van pensar la següent dinàmica:
En una capsa es posarien tants papers com participants a la festa. En tots els papers menys un posaria “somiador/a”, i en un posaria “és complicat”. Aquest últim representa aquestes persones o institucions que solen dir-nos que les nostres idees o projectes serà difícil que es converteixin en realitat.
Cada una de les persones participants agafaria un paper, i a qui li toqués el “és complicat” aniria dient a cada una de les persones que “es complicat”, de manera que haurien d’anar a la caixa on s’havien posat tots els regals i presentar-ho a la resta.
Les presentacions van ser molt emotives i ens van ajudar a entendre què significa CoBoi per tots plegats.
Els regals que es van fer a CoBoi van ser els següents:
– Un botó vermell que crida NO quan s’apreta
– Un taller de comunicació i marketing amb l’expert Josep Antoni Donarie
– Una pissarra
– Un taller titulat “Eines pel canvi cultural”
– Un val per a fer un mural a CoBoi
– Una caixa amb notes adhesives
– La versió digital del llibre “Towards a preemptive social enterprise”
– Un dibuix amb l’arbre de CoBoi, amb les participants de la 4ª Llançadora d’Emprenedoria
– Un calendari amb fotos de CoBoi
– Tres caixes de carmels màgics per “seguir els nostres somnis”, “estar tranquils” i “pensar fora de la nostra zona de confort”
– Un pelux anomenat “Coguay” juntament amb aquesta carta
– Dues activitats per realitzar a l’aire lliure organitzades per un emprenedor de CoBoi
– La voluntat de fer un espai per intercanvi d’eines i coneixements per reparar objectes trencats o en mal estat
– Un peu artesanal per a bolígrafs
– Una sessió titulada “píndoles per a pensar”
– Un taller sobre tecnologies toves
– Un pendrive on només es pot guardar informació important
– Una ampolla de vi
– Un acció de comunicació-acció amb els veïns del barri de Casablanca
– Un arbre de nadal lluminós
– La frase “la millor manera de predir el futur és creant-lo”
